Què és la galvanoplastia?

La galvanoplastia és un mètode precís emprat per xapar un metall sobre un altre mitjançant hidròlisi, principalment per prevenir la corrosió o amb finalitats ornamentals. El procés es basa en un corrent elèctric per reduir els cations metàl·lics dissolts, donant lloc a la formació d'un recobriment metàl·lic cohesionat en un elèctrode. Tot i que la galvanoplastia s'utilitza sovint per modificar les propietats superficials d'un objecte, com ara la resistència a la corrosió, la lubricitat o la resistència a l'abrasió, també pot servir per augmentar el gruix o fins i tot crear objectes mitjançant l'electroconformat.
Els elements centrals de la galvanoplastia són l'ànode i el càtode, components crucials en el procés. L'ànode, que serveix d'elèctrode positiu, introdueix el corrent extern, mentre que el càtode, actuant com a elèctrode negatiu, experimenta la reacció de reducció electroquímica. A mesura que els àtoms metàl·lics de l'ànode s'oxiden i es dissolen en la solució d'electròlit, els ions metàl·lics dissolts es redueixen al càtode, donant lloc a la seva deposició sobre el producte objectiu.
Un exemple tangible, com el xapat daurat per millorar la joieria, il·lumina el procés. El xapat daurat es connecta a l'ànode (+) del circuit, amb la joieria com a càtode (-), submergit en un bany electrolític formulat amb precisió. En subministrar corrent continu a l'ànode, els àtoms d'or s'oxiden i es dissolen a la solució. Posteriorment, aquests ions d'or dissolts experimenten una reducció al càtode, on formen una capa xapada a la joieria.
No obstant això, diversos factors crucials influeixen en el resultat de la galvanoplastia, com ara el nivell de tensió del corrent, la temperatura, la composició química del bany, la durada del revestiment i la distància entre l'ànode i el càtode.
Més enllà de la millora estètica dels substrats, la galvanoplastia té diverses aplicacions. El més important d'aquests és el reforç de la resistència del material a la corrosió. Sovint, la capa xapada funciona com un recobriment sacrificial, degradant-se abans que el material base. A més, la galvanoplastia s'utilitza per millorar la resistència al desgast, augmentar el gruix de la superfície metàl·lica, augmentar la conductivitat elèctrica (com en el recobriment de coure per a components electrònics), reduir la fricció i garantir la uniformitat de la superfície.